Proposta de VAGA GENERAL: la crisi que la paguin els rics. Pel poble el que és del poble.

Presentem la proposta de vaga general, que esperem que generi molt de debat i també motivació.
En aquest blog us demanem que només feu els comentaris generals sobre la reflexió i la proposta, però per a realitzar aportacions concretes a la convocatoria en sí, us demanem que ho feu en els fòrums que JA ESTAN DISPONIBLES a: http://www.17-s.info/debatvaga , on tenim la proposta penjada part per part, per facilitar que el debat pugui ser concret i fructífer.

ACUALITZACIÓ
Després d'aquests dies de discussió s'està plantejant també l'opció de "vaga de diners" i de "vaga de capitalisme" . Amb la intenció compartida per les diverses propostes de convocar a una acció massiva i coordinada per aturar aquest capitalisme en crisi i alliberar-nos'en.

Podeu trobar la proposta de vaga de diners aquí:
http://www.17-s.info/node/712#comment-3155

i la vaga de capitalisme (a partir de l'anterior) aquí:
http://www.17-s.info/node/712#comment-3319

A sota el document inicial:

CAP A UNA VAGA GENERAL PERQUÈ DE VERITAT, LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS

PROPOSTA DE DEBAT PREVI A LA SEVA CONVOCATORIA A TRAVÉS DE LA PUBLICACIO MASSIVA DEL 17 DE MARÇ

1. INTRODUCCIÓ

Sovint quan sentim a parlar de vaga general, pensem que és quelcom a debatre en l'àmbit dels sindicats de treballadors perquè ho relacionem amb no anar a treballar aturant les empreses on els seus treballadors acordin sumar-se a la vaga. Segurament aquesta associació d'idees ens prové perquè les vagues generals convocades després de la transició han tingut aquest caràcter i han estat contra alguna reforma laboral determinada, convocades per CCOO i UGT. Bé, totes no, també n'hi va haver una convocada per aquests sindicats contra la guerra del golf i una altra convocada per CNT i CGT contra la Guerra d'Iraq, però bé el fet és que totes les vagues generals han estat convocades per sindicats però cap d'elles després de la transició han estat proactives, sinó sempre a la contra per evitar que les coses vagin a pitjor. A més, han estat vagues de com a màxim un dia.

Però això no ha estat sempre així. Si fem més memòria i ens anem a abans de la guerra civil, les vagues generals tenien un caire ben diferent. Entre el 1900 i el 1936 les vagues generals van ser ben freqüents i moltes d'elles van tenir en comú dos fets ben diferencials amb les que hem explicat abans:

• Eren vagues anticapitalistes, no es posaven en marxa per demanar reformes concretes sinó que buscaven la revolució. Així tampoc eren d'un dia sinó que duraven fins que aguantava la lluita, fins que es perdia o es vencia.
• No hi havia una direcció visible que les ordenava sinó que era la pròpia classe treballadora que s'aixecava. El moviment més visible era l'anarcosindicalisme de la CNT, però les estructures organitzatives eren descentralitzades i no jeràrquiques.

Hem de recordar que vaga general és quelcom que hem de valorar com una mesura de pressió consistent en aturar l'economia del país, no en simplement no anar a treballar. En l'estructura social de principis de segle les dues coses estaven molt vinculades perquè els treballadors de les ciutats estaven en la seva majoria en fàbriques. Però potser en el fons no importa tant si els treballadors de les grans empreses van a treballar aquells dies o no, com si els seus proveïdors els hi poden portar les comandes o no ho poden fer perquè les vies de transport estan aturades. Això ho saben perfectament els Piqueteros argentins que amb una base social de treballadors aturats han sabut aturar el seu país, especialitzant-se en els talls de ruta.

Si ens fixem el que està passant en l'actualitat, en aquests darrers anys podem veure com diversos canvis, tant en el mercat laboral com en les estructures socials i de comunicació, han minvat la força de les estructures sindicals. Per exemple:

• Els treballadors de grans empreses i en el sector industrial han disminuït en benefici del sector serveis i de la deslocalització a d'altres països. Quan ens imaginem un centre de treball cada vegada pensem més en una oficina i menys en una fàbrica.
• Els contractes indefinits s'han anat reduint. Hi ha molta més mobilitat entre unes empreses i unes altres, molt més treball temporal i treballadors autònoms per compte propi.
• Les cúpules dels grans sindicats s'han integrat a l'estructura de poder, de manera que només es mobilitzen davant de situacions clamoroses que els podrien fer credibilitat dins la seva pròpia estructura i per a demandes molt concretes.
• La forma d'organització de la societat civil i dels moviments socials, a través de grans organitzacions amb afiliats ha cedit pas a col·lectius més petits i més àgils, però menys coneguts.
• L'aparició d'Internet ha donat força a les formes d'organització en xarxa, molt flexibles, ràpides i poc compatibles amb les estructures tradicionals d'organització.

Per analitzar la conjuntura actual amb números, aquí en tenim uns quants:

A l'estat espanyol hi ha 22 milions de persones actives.

De les quals 3 milions i pico d'aturats (en augment diari...). 3 milions i pico d’autònoms. 11 milions amb treball indefinit. (per tant els altres 5 milions entre empresaris, cooperativistes i treballadors temporals que són les altres categories que ens surten)

Per la seva banda CCOO té gairebé 1.200.000 afiliats i UGT en té uns 800.000, entre tots dos no arriben per tant ni tan sols al nombre d'autònoms o el d'aturats, i representen menys del 10% de la població activa en l'àmbit laboral. Cal tenir en compte que Espanya es l'estat de la unió europea amb menys afiliació sindical després de França. També per exemple podem recordar que un sector necessari per a tots els altres com és el sector dels transportistes, està dominat per autònoms i petites empreses.

Així doncs és important generar aquest debat sobre la vaga general i per fer-ho, cal començar posant sobre la taula que hi ha molts altres subjectes que es poden mobilitzar més enllà dels funcionaris i treballadors amb contracte indefinit a grans empreses que es on controlen CCOO i UGT, amb excepcions molt apreciables com per exemple el sector educatiu o TMB a Barcelona.

Si s'organitza una vaga general amb l'objectiu que veritablement la crisis la paguin els rics, pels drets de les classes mitges i baixes i per l'autoorganització del poble, potser moltes d'aquestes persones es podrien mobilitzar per aturar el país.

Quan els dirigents polítics i econòmics mundials ja estan reconeixent que aquesta crisi es la més gran des del crack del 29, sinó més, cal reconstruir l'imaginari per plantejar-se possibilitats excepcionals. Entre aquestes accions excepcionals hi poden haver vagues convocades sense els grans sindicats, si s'organitzen amb temps i ens ho creiem realment.

2. DE QUINA MENA DE VAGA GENERAL PARLEM

Popular, ciutadana, social,...els adjectius que podrien acompanyar aquesta vaga són diversos, cadascun amb les seves connotacions. El que és important entendre és que no parlen d'una vaga de treballadors, o no només en quan al treball, sinó que parlem d'una gran acció que com a éssers humans que som, fills d'una civilització en decadència, tenim la necessitat i la responsabilitat de tirar endavant. Ara que l'economia capitalista perd pistonades és el moment de fer-la aturar, d'aturar-nos i construir una nova manera de viure.

En temps de crisis asfixiants, aquesta crida a la Vaga General s’ha de comprendre com a part de moltes altres iniciatives i moviments socials que impulsen canvis, alternatives i sortides als paranys d’aquest sistema en crisi, el qual tendeix a consumir-ho tot, des de la riquesa natural de la Mare Terra a les nostres vides. Aquestes accions col·lectives demostren el poder d’organització i d’actuació de la gent, de la societat civil, al marge de la classe política, poder social que va augmentant la seva acció contrahegemòmica en situació excepcional de Crisi, quan l’ordre social és insuportable, les nostres vides són oprimides i endeutades per les lleis del “lliure mercat” i quan l’elit política sense cap pudor, ha admès “el col·lapse del sistema” És clar, aquesta elit política no s’ha molestat en explicar amb profunditat per què s’ha produït aquesta Crisi quan s’ha demostrat la relació directa d’aquesta economia en crisi amb molts altres problemes i conflictes socials que generen crisis de diferent tipus (bèl·liques, alimentàries, energètiques, ecològiques, habitacionals, comunicatives, de valors, de legitimitat política...). Malauradament, els mitjans de comunicació hegemònics han seguit atorgant tot el protagonisme polític a una classe política que, sistemàticament, no accepta les seves responsabilitats que li pertocarien com a governants d'estat i que, per descomptat, no es reconeix com a part del problema.

Aquests són uns bons motius per interrompre la marxa normal de l’ordre social amb una Vaga General que aturi l’economia del país i que, alhora, serveixi per replantejar-nos quina societat i quins canvis volem. Per tant, aquesta crida a la Vaga General no és tan sols una proposta per a unir-nos i fer públic i ben visible el nostre malestar i descontent, per com la classe política està gestionant la Crisi, sinó que, sobretot, vol aprofitar l’oportunitat d’aquesta situació excepcional per a impulsar entre tots i totes els canvis i les alternatives que vulguem.

A més a més, per a demostrar que anem en serio, tenim una proposta concreta:

3. LA PROPOSTA DE VAGA GENERAL: LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS: PEL POBLE EL QUE ÉS DEL POBLE

Declarem, abans que res, que la proposta està basada en el sentiment d’alegria i en la NoViolència Activa. És una proposta d’aturar-ho quasi tot per a replantejar-nos el funcionament de totes les coses, adreçada a tota la societat i buscant d’aquesta la seva més alta expressió de creativitat, solidaritat i mútua cooperació.

A continuació un petit esborrany de com es podria dibuixar una vaga general d'aquest tipus.

Una vaga general en un moment així, cal que sigui una proposta emblema, que tota la gent que potencialment en pugui ser part hi estigui d'acord i no només això sinó que s’hi senti identificada. Alhora la seva consecució ha de significar un canvi abismal en les relacions amb el poder i ser coherent amb les propostes de creació d'alternatives com les del decreixement i l'autogestió, que cada vegada més col·lectius defensem.

Per això es proposa el següent esquema reivindicatiu:

1. Són causes directes de la crisi que els bancs van crear masses diners en préstec sense una base real. Quan la gent no els va poder tornar es va demostrar que aquests diners no existien i llavors la reacció dels bancs ha estat: 1. Deixar de concedir crèdits, fent desaparèixer molt diner de l circulació i impossibilitant el retorn dels crèdits. 2. per poder refer els seus balanços, han demanat molt de finançament públic que l'estat els ha donat. Però això no ha servit per a fer arribar també liquidesa a la gent que som els que realment els necessitem per viure. Mentrestant milions de persones queden aturades, doncs les empreses que ja no produeixen tant; i milions no poden pagar els seus deutes perquè ja no hi ha diner per fer-ho.
2. Aquest enfonsament del capitalisme succeeix en el marc de múltiples crisis (energètica, ecològica, de distribució de la riquesa, de valors...), que demostren que el que està en crisi és el sistema i que no seria una bona idea ni és viable reflotar-lo.
3. Davant d’això, la gent podem tirar endavant una alternativa de societat basada en l'autogestió popular però necessitem recursos per fer-ho, per això exigim que els més rics tornin 100.000 milions d'euros als ciutadans*. De tot el que s'han enriquit amb l'especulació, l'evasió d'impostos, que amb la crisi estem pagant la gent. No sabem qui té més diners i en quines quantitats, perquè poder és sinònim de discreció i de paradisos fiscals, però sabem que tenen la capacitat per fer-ho i que en última instància els bancs centrals els poden crear del no res.
4. Com que els governs han demostrat que no són capaços de prioritzar les necessitats reals de la gent, no els acceptem per gestionar-los i exigim que els tornin directament a comptes corrents de cooperatives de crèdit ètiques que els hi diguem des del moviment de la vaga general.
5. Aquests comptes corrents es posaran a nom de consells de barris i pobles, de manera que, de mitjana, cada consell popular gestioni 10 milions d'euros i en calguin un total de 10.000 consells populars. Això correspondria de mitjana a un consell cada 5.000 persones. La repartició real del nombre d'habitants per consell, es farà en base a la confluència de la realitat pròpia de cada territori amb aquests criteris objectius.

Donarem un termini concret** a les persones més riques del país o en el seu defecte als bancs centrals per dipositar aquests diners en els comptes que farem públics. Podem acceptar que una part d'aquests diners vinguin de l'estat només en el cas que es treguin del pressupost militar o de grans infraestructures desenvolupistes.

Si no ho fan, entre tots els ciutadans que participin de la convocatòria aturarem l'economia capitalista del país de manera indefinida, tot garantint amb serveis mínims populars que mentre duri la vaga cada persona tingui la seva alimentació, aigua, sostre i salut coberts fins que aconseguim l'objectiu plantejat.
Mentre tirem endavant aquesta Vaga general també estendrem l'altra convocatòria relacionada, la vaga d’usuàries de bancs, de manera que evitarem que el capital especuli amb el que és del poble i haver de pagar amb interessos, deutes, que són diners que cal destinar per a les necessitats de la gent.
Si amb la vaga general no és suficient perquè siguin concedides aquestes justes demandes, quan es portin uns dies de vaga començaran les expropiacions per a col·lectivitzar en patrimoni, allò que no s'hagi volgut repartir en diners.

En quant a la idea i procés dels consells populars podria ser així:

• Tots els ciutadans els correspondrà ser part d'un consell en funció de la seva residència. Muntarem una democràcia inclusiva a nivell local, és a dir, mecanismes participatius perquè els ciutadans adscrits a cada consell puguin decidir la destinació d'aquests diners. Per exemple ajudar a les persones que no tenen les seves necessitats reals cobertes, creació de serveis públics de qualitat o transició cap una forma de vida amb menys impacte ecològic, que ens retorni l'equilibri amb la natura. Com a part d'aquest procés de canvi serà important també la transició de l'actual model industrial i comercial. Els consells podran assumir amb aquests criteris la responsabilitat de reobrir des de l'autogestió empreses que hagin tancat i crear nous llocs de treball entre les persones en atur.
• En una data posterior a l'inici de vaga general, per exemple un mes després, es realitzaran fòrums socials locals d'alternatives a la crisi, que tindran una funció constitutiva dels consells populars i que es nodriran de les millors propostes de canvi social que prèviament s'hauran posat en comú des d'un fòrum social virtual que haurà començat a funcionar mesos abans.
• A més de participant de les decisions, qui ho vulgui contribuirà amb part del seu temps a la construcció de la societat autogestionada. Per això es promouran les assemblees populars i les cooperatives locals. Les assemblees populars a més de ser un referent polític de l'alternativa de societat garantiran el funcionament democràtic i participatiu dels consells populars. Les cooperatives faran possible sobre el terreny que totes les necessitats bàsiques de les persones d'aquell territori siguin cobertes. Les persones que el sistema ha exclòs seran importants també dedicant el seu temps laboral per contribuir, participant en les cooperatives locals, en l'autogestió comunitària.
• En funció del caràcter de cada municipi, es podrà vincular o no als ajuntaments amb aquest procés. Cada poble o ciutat és un món i en general es poc viable col·laborar-hi en les grans ciutats, però pot haver d'altres casos en que sí que sigui adequat i els ajuntaments disposen d'equipaments i infraestructura que podria facilitar aquest procés.
• Aquest experiment de democràcia deliberativa i directa serà un inici d'un procés en el que cada vegada més la gent decidirà sobre la destinació de la part del seu temps o ingressos que aporten a la comunitat i als serveis públics, de manera que els impostos s'aniran destinant progressivament als consells populars. Seran aquests consells els que escolliran quina part dels diners han d'anar a espais d'organització política d'àmbit territorial major. De manera que la política passarà a organitzar-se de baix a dalt. Si els poders econòmics no ho accepten es tornarà a aturar l'economia del país el que sigui necessari, per a poder continuar aquest procés de descentralització que el planeta i la humanitat necessitem.

* L'àmbit territorial de la proposta és internacional, tothom que ho vulgui se la pot agafar i adaptar-la per a començar-la a promoure en el seu territori, dit això nosaltres podem assumir impulsar-la a tots aquells territoris de parla catalana i/o castellana (euskera, gallec, aragonès, aranès...?) situats en el continent europeu, perquè és el que tenim més a l’abast. És per això que els diners i el nombre de consells que s'enumeren agafen aquest marc. No vol dir això que defensem els esquemes estatistes però les llengües que compartim i que ens uneixen com a poble ens són útils per a comunicar-nos i fer coses en comú.

** Farem una enquesta per posar aquesta data en que si no s'han complert aquestes reivindicacions començarem la vaga general. Valorem les opcions que es posi una data d' abans de l'estiu o després, també hi ha com a possibilitat de no posar data fins més endavant (tot i que com expliquem més endavant la publicació massiva del 17 de març és una oportunitat molt bona per a difondre la convocatòria amb data)

4. DEBAT PREVI I PARTICIPACIÓ

Per a que la convocatòria arribi a tota la població des del col·lectiu crisi ens comprometem a introduir-la en la publicació massiva del 17 de març, de la qual en farem almenys 250.000 exemplars i que se'n podran fer més si comptem amb la col·laboració de les persones que puguin.

Des d'ara fins el 6 de març, a través de diversos mecanismes de participació i d'assemblea virtual anirem debatent, re-avaluant el que calgui i concretant la proposta. Així com la seva redacció en aquesta publicació.

Aquest és un debat que volem tenir amb totes les persones individuals, grups informals, campanyes, sindicats alternatius, organitzacions i moviments que vulguin dir i fer quelcom DE VERITAT per canviar les coses.

Un exemple dels debats importants a tenir és el de la data d'inici de la vaga general. Si ha de ser abans de l'estiu, si després, si hem de convocar una data exacta d'inici o no. Sobre això muntarem al web un qüestionari per a poder facilitar que es visibilitzi quines opinions hi ha.

Si a través de la xarxa queden decisions dubtoses, els dies 7 i 8 de març, en la trobada del col·lectiu Crisi, que hi haurà a la Catalunya nord, acabarem de tancar aquests temes i acordant la seva redacció definitiva. La publicació de portar a impremta el dia 10 de març i és per això que el gruix del text ha d'estar escrit abans del cap de setmana.

El dia 17 de març en començarem a fer la difusió massiva amb totes les persones que hi vulguin col·laborar,
recordeu que tenim un formulari d'altes per a repartir, en aquest enllaç.
http://www.17-s.info/guardat-el-17-de-marc

A partir d'aquest dia, hi haurà un formulari d'altes a la web vaga.cat o lahuelga.net on demanarem que cada persona s'apunti de manera individual o en nom de mitja o una dotzena de persones, comentant si es poden implicar, bé en aturar l'economia del país a través de grups d'afinitat que s'organitzaran per tallar els carrers, o bé en construir l'alternativa de cooperatives, assemblees i consells ciutadans, propostes que es detallaran més en d'altres pàgines de la publicació.

A la gent de la mateixa zona se l'anirà posant en contacte per preparar els bloquejos, les noves cooperatives i assemblees, la preparació dels serveis mínims i l'organització dels consells populars. La idea és que les webs facilitin la trobada entre la gent i diversos grups, però després aquestes s'autorganitzin segons afinitats i objectius de manera descentralitzada.

Fins aquí les nostres reflexions i propostes, si la voleu debatre i posar-la en marxa esperem les vostres aportacions.

En solidaritat

Col·lectiu Crisi.