La crisi té moltes lectures i hem d'evitar la més derrotista. Hi ha un sistema econòmic individualista i depredador que col·lapsa. La inèrcia ens fa mirar de reformar-lo, la creativitat ens ha de portar a fer-ne néixer un de nou. El vell món ja no dóna més de si i la crisi ens dóna l'oportunitat d'explorar-ne un altre, però aquesta vegada atenent per fi als valors de solidaritat universal i prevalença del bé comú.

Aquest sistema econòmic fa aigües per tot arreu i ens hauríem d'anar oblidant de reflotar-lo. Pot tirar alguns quilòmetres més a la deriva, però tard o d'hora s'enfonsarà. El progrés individual a costa del col·lectiu no té futur; la pròpia vida i les lleis de la natura ens ho demostren. Allò que no és sostenible naufraga, i les claus d'aquesta sostenibilitat són la preservació de la natura i la primacia del benefici col·lectiu.

A un sistema que es comença a ensorrar, tenim el dret a demanar-li que ens doni menjar i sostre, que ens permeti mantenir el nivell de vida consumista, però no podem esperar que ho faci per gaire temps, perquè s'acabarà enfonsant, i nosaltres amb ell. És senzill exigir que no ens treguin el lloc de treball, però dubtem que sigui l'hora de la queixa megàfon en mà. Creiem que més aviat és l'hora de posar a treballar la nostra imaginació per visualitzar altres activitats productives, una altra ciutat, un altre camp, i començar-ho a construir!

Primer de tot, destriem què és el que està en crisi i què no ho està

Està en crisi l'especulació amb l'habitatge. No ho està la necessitat de sostre i refugi. Hi ha mancança de llocs de treball assalariat, però sobren tasques importants a fer. Mentre una gran quantitat de gent lluita per poder pagar la seva hipoteca, milers d'habitatges es fan malbé perquè els seus propietaris ni els utilitzen ni els volen vendre.

Està en crisi el treball assalariat. No ho està la necessitat d'alimentar-nos. Mentre milions de persones es queden a casa esperant que algú els torni a donar feina, als afores de molts pobles i ciutats una gran quantitat de terres resten abandonades, quan per cultivar-les només caldria el temps que ara a molta gent li sobra.

Està en crisi la producció industrial. No ho està la necessitat d'usar els productes. Mentre un nombre inimaginable d'objectes deixen de ser utilitzats a la mínima que s'espatllen o quan el seu comprador els avorreix, milers d'operaris no els arreglen perquè ningú els ho paga. Qui treballa gratuïtament per algú que després no ho compartirà?

Pisos buits, terres abandonades, objectes en desús. Què tenen en comú? Que el seu propietari en priva l'ús a tercers, sense fer-ne ús propi. I és que la crisi més grossa és la de la propietat privada, com a pal de paller de les relacions econòmiques i les relacions socials.

Com algú gosa dir que no s'hi pot fer res, amb aquesta crisi? Com els banquers i els polítics s'atreveixen a demanar-nos que confiem en un sistema tan estúpid? Que l'economia va malament? El que va de manera deplorable és el capitalisme!
La compatibilitat entre plusvàlua, acumulació de capital i especulació per part dels rics, versus consumisme amb drets econòmics i socials, per la banda del poble, s'ha acabat!
Això només era possible quan amb els ingressos del futur es pagaven les despeses del passat; és a dir, només a través d'un creixement que ja no pot continuar.
Ara del que es tracta és de mantenir el benefici capitalista per a uns quants o recuperar una vida digna per a tothom. Les dues coses alhora ja no són possibles, doncs eren fruit d'una farsa, la farsa d'un creixement basat en el crèdit i l'espoli de la natura.

Declaració d'una nova era postcapitalista

A hores d'ara ja sabem que no podem resoldre un problema amb la mateixa manera de pensar que l'ha creat. Llavors, la solució està en pensar d'una manera nova, no? Doncs, som-hi:

A partir d'aquest moment proclamem la nostra rebel·lia del vell món, declarem naufragada la civilització de la propietat privada en desús. Donat que els estats insisteixen en perpetuar aquest model inviable, els i les declarants revocarem el dipòsit de sobirania que els havíem atorgat com a poble.

I així inaugurarem una nova civilització, la de les necessitats i el dret d'ús. Tothom tindrà dret a fer ús d'allò que necessita, quan ningú n'està fent ús. Tothom serà propietari d'allò que usa i si són varies les persones que ho utilitzen, serà una propietat comunal. Els coneixements passaran a ser lliures i tothom en podrà gaudir.

Declarem iniciada una nova era postcapitalista, l'era del dret d'ús, de l'economia dels recursos i els béns comuns. Serà fent una bona gestió dels recursos que el capitalisme infrautilitza i que cal compartir, la forma en que convertirem la crisi en un canvi positiu.

Terres per cultivar, pisos buits, cases inhabitades, objectes abandonats, menjar llençat, energia mal utilitzada, cotxes d'un sol ocupant, pobles per repoblar, cultura privada de llibertat. Tot són llavors sobre les quals construir una nova economia per a un nou món. Un món pel que tenim moltes coses a fer.

Acabarem amb els latifundis, rehabilitarem les cases, sembrarem la terra i cuidarem els boscos. Compartirem els estris, alliberarem el coneixement, autoproduirem l'energia, repartirem el que és bàsic. Cuidarem els dèbils, intercanviarem el temps, ens regalarem somriures.

Des de l'autogestió popular construirem la plena ocupació. Tothom tindrà coses a aportar al bé comú i cadascú rebrà allò que necessita: sostre, escalfor, menjar i aigua, principalment. Juntes compartirem el que sabem i aprendrem de nou. Gaudirem del plaer de compartir, relacionar-nos i estimar. Recuperarem el gust pel saber viure que el tacte de les targetes de crèdit ens havia fet perdre.

Aquesta no és una nau de bojos. De fet no afirmem res diferent del que ens estan recordant els indígenes d'Amèrica, aquells a qui vam arrabassar la mare terra fa més de 500 anys:

Extracte del ‘Llamamiento desde los Pueblos Indígenas frente a la Crisis de Civilización Occidental Capitalista’.
“Urgen nuevos paradigmas de convivencia y en ese contexto, no sólo "otros mundos son posibles", sino que son urgentes, y además, están siendo ya construidos desde las primeras víctimas de las formas más bárbaras de la violencia capitalista/colonial/moderna y contemporánea: los Pueblos y Comunidades Indígenas, Originarios, Campesinos, Ribereños, Quilombolas, Afrodescendientes, Garífunas, Caboclos, Dalits, entre otros; y sus hijos que migraron a las barriadas/fabelas pobres de las ciudades; y todos los demás excluidos, invisibles e "intocables" del planeta; quienes seguimos resistiendo, fortaleciendo y actualizando formas alternativas de organización social, tecnológica, ética, política, económica, cultural y espiritual de la existencia humana.”

Amb aquesta inspiració viva, ens ocupa la tasca inajornable de construir ara i aquí una forma de vida pròpia dels diversos pobles d'occident, amb nous valors, noves institucions i noves il·lusions. Aquest procés instituent no comença ara, però és amb aquesta publicació que volem donar-li una forta empenta perquè culmini amb la constitució, per part d'un gran nombre de persones, d'una nova forma d'organitzar-nos en societat.

Aquest NO és un atac contra cap persona. Tothom es pot equivocar, i a ningú li podem negar el dret a una segona oportunitat, encara que ells no la donessin en el seu moment.
Aquesta SÍ és una crida a que totes les tripulants i passatgers que pensin, sentin o necessitin aquest canvi, es posin amb nosaltres a construir noves embarcacions més estables abans que aquest "Titanic" s'acabi d'enfonsar.
Davant del canvi de la civilització, cadascú ha de ressituar el seu paper a la vida.

Ara o mai, siguem el canvi que volem veure en el món!

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::destacat::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Fent ús de la nostra sobirania com a poble, establim un període de transició perquè tothom se'n vagi fent a la idea i qui vulgui es pugui incorporar a aquest moviment postcapitalista. Els detalls d'aquesta transició per abandonar el món vell i començar a viure segons aquest nou paradigma, els trobareu a les pàgines centrals.

:::::::::::::::::::::::::::::::: Imatge::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Terres ermes i cases que cauen.
Repoblem noves idees.
Organitza't!
http://www.17-s.info/repoblar

Junts podem!