Avui fa un any d'aquell 17-M

Avui fa un any d'aquell 17-M

Avui fa un any que va sortir la publicació Podem viure sense capitalisme! Avui fa un any que em van detenir.

Avui no hi ha una nova publicació perquè el ritme el marquem nosaltres i no el calendari, aquests darrers mesos estan sent de construcció insistent, d'interconnexions múltiples, cada día un pas més aprop d' uns objectius que són massa importants per ser alterats per una data.

Avui no hi ha gaire a comentar sobre la meva situació legal perquè continua sent la mateixa que el 21 de maig quan vaig sortir, però amb gairebé 10 mesos de diferència. N'hi una nova informació, ni una citació, ni molt menys cap investigació. Tot es silenci pel que fa al meus cas i només em recoden la meva situació, els passejos rutinaris pels jutjats de guàrdia, que ara aprofito també, per estar al cas de la Rimaia, l'universitat lliure, la nova okupació a gran via 550; on fa uns dies vaig explicar al jutge que hi tinc casa.

Però si a casa d'ells regna el silenci, a casa nostra és un no parar.
Ara mateix, l'aconteixement que m' ocupa més temps es diu Xarxes en xarxa i es que després d'anar-nos trobant cadascú amb qui té més aprop, ha arribat el moment de conèixe'ns també entre els i les que estem una miqueta més lluny. Moment d'aprendre, de compartir, d'intercanviar, de connectar i en alguns casos, potser pocs, també de coordinar.
Seran els primers 4 dies d'abril a Ruesta, pre-pirineu d'Aragó, i esperem ser unes 500 les persones que de forma totalment autogestionada ens organitzem, per tornar a casa amb una motxilla plena de noves idees,noves sinèrgies, noves il·lusions,  i noves coneixences.
Uns dies abans haurem compartit reflexions i coneixements a l'Universitat lliure del decreixement, que serà la cara autogestionada de la Conferència internacional
del decreixement, que s'estarà fent aquests dies, a l'altra Universitat, l'oficial, aquella que va obrir les portes, primer a la meva detenció i després al desallotjament violent dels i les estudiants,
avui fa un any.

Avui, demà, passat demà i d'aquí un any, l'esdeveniment és i serà, les alternatives al capitalisme que, sense fer més soroll del compte, estem posant en marxa. A la publicació Podem de fa un any,  donàvem a conèixer una idea, anomenada cooperativa integral, ara, un any després, ja es un projecte ferm, que entre totes farem realitat.
El més important és que no es tracta d'un projecte aillat, sino que neix al caliu de xarxes que converteixen la pràctica d'una altra economia la seva raó de ser, parlo de les EcoXarxes i les monedes socials que en el darrer any han brotat a Catalunya. L'Ecoseny del Montseny i d'Osona, l'Eco de Tarragona i de Barcelona, ja faciliten intercanvis a dia d'avui, i molt més mogut és el que els espera si ens anem organitzant, a Vilanova espera latent el turuta, i no parlo de comparses sinó de la moneda local. 

I així, mentre ells amb el seu cinisme característic ens volen fer creure que Això ho hem d'arreglar entre tots, moltes de nosaltres cridem, Això no té remei!, perquè el capitalisme està obsolet i el que ha de fer és anar deixant pas al nou món que estem fent florir, fins que algun dia arribem al punt de,  Nosaltres o ells!