Responder al comentario

Pel que jo entenc, hi ha aquestes possibles respostes a les teves preguntes:

Hi ha la idea generalitzada de que no valen igual les hores de treball de les persones. Així, per exemple, una hora de treball d'un banquer pot valdre molts milers d'euros, mentre, per exemple, la d'un programador valdrà uns 60, i la d'un escombriaire, doncs uns 10 (no en tinc ni idea, però crec que va per aquí).

També hi ha una altra idea generalitzada que vindria a dir que si el menjar, la casa i tot això fos gratuït, les persones no treballaríem i, per tant, no hi hauria caixers/eres als súpers, ni transportistes, ni gestors, etc., degut a la falta d'incentiu que dóna el diner. A més, també faltaria l'incentiu de l'augment del sou degut a la millora de la teva feina o l'augment de les teves responsabilitats. Així, si no fos per aquests incentius, no intentaries millorar i, amb aquesta millora, fer evolucionar el conjunt de la societat (a través de l'empresa). Aquesta és la base de la competència a la feina: millorar (o, al menys, mantenir) la teva feina incentivat pels calerons. ¿Per què anar a la universitat si tindré les mateixes possibilitats que qui fa d'escombraire?

Per altra banda, tens la llibertat d'elecció. És a dir: jo, amb el que guanyo, decideixo comprar-me menjar de qualitat, mentre altres prefereixen sortir de festa o anar-se'n de viatge a l'Índia. El que acabis consumint, doncs, vindrà determinat per allò que hagis guanyat amb el teu esforç, assegurant que ningú gasta més del que li toca (segons el que marca l'establishment). ¿Seria possible una societat en la que no existissin els diners ni res semblant i que fos equitativa? Bé, pel que sabem, tampoc no és equitativa ara mateix :) on un banquer menja bo, surt de festa i se'n va de viatge a l'Índia, mentre d'altres ni mengen bé, ni surten de festa ni poden viatjar ja no a l'Índia, sinó al poble del costat.

A més, tenim una altra qüestió: qui mana i fa les regles del joc necessita supermercats, metges, etc per a satisfer les seves necessitats i desitjos. És per això, bàsicament, que necessiten que la resta d'idiotes (nosaltres) treballem i, és per això, que s'han inventat tot el sistema del diner, l'esforç a la feina i les múltiples estructures piramidals auto-avalades i que tothom reconeix (països, governs, bancs, empreses, policies, exèrcits, etc.). ¿Hi ha cap possibilitat de que deixem de creure en aquestes estructures/idees tot creant una societat viable i més (o molt més) equitativa?

Tot això plegat ens suposa un repte molt interessant, que és el de construir una societat-família on tothom pugui desenvolupar-se segons les seves il·lusions, les seves espectatives de creixement, etc. Quan una persona es mou en aquest pla, les seves accions i feines són molt més plaents per qui les fa i també per qui les rep. També proporciona un pla vibracional (pla energètic, espiritual o com li vulguis dir) molt més elevat, proporcionant una vida realment plena i complaent, a la vegada que una societat molt més evolucionada i evolutiva (és a dir, més avançada i que avança més de pressa).

Una cosa que tinc molt clara és que no es pot fer un canvi d'aquest calibre 1) sense un mínim de planificació ni 2) rupcionalment. Crec que ha de ser un canvi evolutiu durant el qual tots tinguem la possibilitat d'evolucionar amb el canvi i d'adaptar-nos a les noves possibilitats i responsabilitats.

PD: m'he anat enrotllant (i m'he deixat moltes coses al tinter) i potser aquest no és el lloc on penjar aquestes idees, però és que ha estat el comentari de pepe el que m'ha fet reaccionar d'aquesta forma :)